dijous, 8 de gener del 2009

Trist Nadal a Jerusalem

Encara recorde quan, en unes jornades sobre nacionalisme, organitzades per Acció Cultural del País Valencià a Barcelona, tot esperant que es fera l'hora d'entrar al restaurant a dinar fent petar la xerrada, va eixir un tema de conversa que ara, tristament, torna a omplir pàgines de diaris i molts minuts d'informatius: les disputes a l'Orient Mitjà. Ho recorde tan clarament, tot i els anys transcorreguts, perquè va ser el primer cop que vaig veure davant meu aquest sector del nacionalisme català que admira l'estat d'Israel per allò que ha esdevingut en el darrer mig segle. Sota la consigna que Israel és un estat democràtic i els palestins són uns terroristes, veien qualsevol tipus d'actuació justificada. No vaig entendre res de res (bàsicament perquè aquelles dues persones que ho sostenien eren dos històrics exmilitants de la Unitat del Poble Valencià i eren una miqueta com els pares de tots els que allí estàvem, donada la seua edat). Mai entendré que hi ha de "terrorista" quan estàs defensant-te d'un poble invasor.

Avui ho veiem, desgraciadament, cada dia. Uns estan ocupant (reocupant) uns territoris i els altres van llançant coets, bombes o el que enganxen per casa. I a això se li diu terrorisme? Això és defensa contra la invasió, com ho va ser la de l'exèrcit republicà en el període 1.936-1.939 mal anomenat guerra civil espanyola.


Sobre aquest tema avui ha escrit Vicent Partal a Vilaweb el seu article Territoris ocupats. Un cop llegit, m'ha vingut al cap allò de "no hase falta que me dises nada más".


Un pot veure les coses des d'un punt de vista o des d'un altre, faltaria més. I segurament, en casos com el que ací es parla, tots dos punts de vista tindran les seues raons, els seus motius, les seues vergonyes i les seues culpes, però hi ha coses que són incontestables: els fets reals. I els fets reals ens diuen que, pocs dies després de Nadal de 2008, l'exèrcit invasor d'Israel va assassinar cruelment civils (entre ells molts nens) refugiats en escoles. Ara algú podrà dir que els milicians de Hamas fan servir les escoles i els infants com escuts humans (permeteu-me tenir les meues reserves), opinions hi ha per a tots els gustos, com ja he dit abans, però no s'ha d'oblidar una cosa, l'assassí és qui prem el gatell. Assassinar nens és el més baix que es pot fer, i aquesta gent ho està fent impunement. I ningú pensar fer res, ni que siga pels nens?


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Este conflicte està “en pausa” com si el temps no passarà, com si Abraham (jueu) i Abimelec (filisteu), fan + de 4000 anys que varen tindre el seu conflicte, (Gn21,22) com si fos ahir,... Primer, es van reunir, segon varen debatre, després, varen sopar, i per últim firmaren el pacte del jurament. Si observes que lluny està la solució, a més hui han dit les noticies que l’ONU abandona, ara ja tenen el camp net per fer el que volen, si + cada vegada s’ha arribarà + lluny, si abans es mataven nens i ningú alçava la veu, ... doncs, ara no vull ni imaginar-ho. Lo trist, de la guerra es que quan apareix una guerra “quasi mundial” es mediatitza tant que la resta de guerres s’obliden molt prompte, ja ningú recorda, Irak, els Balcans, ...ni recordem les de sud-amèrica ni les d’africa... Si tenim que ser futuròlegs anem a pensar que este conflicte segons la historia te mala pinta,... perquè damunt la religió jueva i islàmica tenen el mateix principi “ojo x ojo”... però no em resisteix a pensar en l’esperança, igual allí com ací en el tema d’ETA, i si ... ens perdonem tots,.. com Jesús en la creu? .... ho deixe ací, segur que algú li traurà + punta...

BEN ha dit...

Els israelians sempre saben aprofitar molt bé el moments de fer les guerres. En aquest cas abans que Obama jure el càrrec. Farà algo ell? No crec...però ja ho han fet tot pols i fins l'altra. El conflicte està enquistat i necessita obrir de bat a bat les portes i airejar-se. De totes maneres, si Irlanda del Nord s'ha arreglat...tot és possible.