Que difícil és inspirar-se amb aquesta calor!
El més fort és que no em ve de gust posar el ventilador (d'aire condicionat ja ni parlar-ne) perquè tal i com està el tema de les factures de llum... ara diu que la pugen un 16%. I ahir va i llegisc una notícia com aquesta, en què s'expliquen els beneficis d'endesa, del 378%, durant el primer semestre d'enguany. Jo no entenc res, que algú més sabut m'explique algo.
Entre això, la xuleria del Gobierno amb els pressupostos, el nou nomenament del germà de Carod (sí, sí, un altre càrrec, com si no hi hagués més gent en aquest país), i el Tete, que tirarà endavant la desitjada i necessària Llei d'Educació de Catalunya sense el consens de totes les parts, ja no entenc res dels polítics i del seu suposat interès pel diàleg, la preocupació per les rendes baixes i mitjanes...o les mans nétes.
Per això dic...que arriben ja les vacances!!!
dimarts, 29 de juliol del 2008
dimecres, 16 de juliol del 2008
Gora San Fermín!
El cap de setmana de l'11 al 13 de juliol vaig poder vore realitzat una de les il·lusions que m'acompanyaven al llarg dels anys: anar a les festes de San Fermín. I no em va decebre. No cabia ningú més, Iruña estava plena per tots els costats de gents d'arreu, i la festa, com ja havia sentit, no té fi.
Per tots els racons de la ciutat hi ha gent vestits de blanc i vermell. Per tots els costats hi ha grups de joves i no tan jov
es passant-s'ho bé. Això sí, després de dues nits, vaig arribar a la conclusió d'on no aniré quan hi torne: als carrers que voregen l'ajuntament.
es passant-s'ho bé. Això sí, després de dues nits, vaig arribar a la conclusió d'on no aniré quan hi torne: als carrers que voregen l'ajuntament.En aquells indrets l'ambient festiu voreja "lo guarro". És el manà dels borratxos guiris i espanyols. Ampolles de vidre volant, ampolles de vidre trencades a patades, gent pixant per tot arreu, ...en fi, agonia i malestar (sobretot, plaça de l'ajuntament i carrer Estafeta). Ara, encara al casc antic, a les places, balls d'orquestres variades, fira de barraques regionals (gran, mític sopar de xistorra i pop a la gallega ben regat amb patxaran de la terra). A les orquestres, igualment no hi cabia més gent, tots amb els nivells etílics força elevats, però l'ambient totalment diferent al que havíem vist pels voltants de 
l'ajuntament...un ambient festiu i de bon rotllo brutal.
l'ajuntament...un ambient festiu i de bon rotllo brutal.En definitiva, per a repetir.
dijous, 10 de juliol del 2008
Açò s'embruta...
Pel que es veu, per a allò que no interessa, l'important són els drets de les persones, i en altres casos, l'important són els drets col·lectius.
Els drets de les persones, de manera individual, no s'han de preservar, és més, se'ls ha d'atacar, quan aquestes persones ja parteixen d'una posició desafavorida i els seus actes "ataquen" la integritat d'un col·lectiu.
Els drets de les persones, de manera individual, s'han de preservar per damunt de tot en el moment en què aquestes persones veuen perillar l'statu quo que, en un aspecte o altre, gaudeixen, encara que això vaja en contra d'un col·lectiu. Dic "veuen perillar", perquè és això, ho veuen, ho creuen, s'ho inventen, manipulen, però no s'ajusta a la realitat.
En aquest darrer cas, trobaríem, entre altres fets, el Manifiesto por la lengua común. Anem a vore, resulta que una colla d'intel·lectuals il·luminats (avui en dia, a qualsevol que no treballa collint maduixes, amb tots els respectes per als collidors de maduixes, se'l denomina intel·lectual. Estic esmaperdut de com proliferen els intel·lectuals per les espanyes i les espanyes continuen navegant pel passat, sense avançar en res. A tall d'exemple: Pilar Bardem és una "titiritera pancartista", i Boadella un intel·lectual) continuen entestats en que a la sacrosanta llengua hispànica se la persegueix, se la trepitja, se la desprestigia i se la humilia. Després de llegir el manifest, no tinc altra expressió que la ja mítica: LA MARE QUE EM VA PARIR!, HO HAVEU VIST?
Si no l'heu llegit encara, a dalt teniu l'enllaç per deleitar-vos en l'atac més ignominiós que ha patit la llengua catalana (totes les de l'estat, però jo parle per la meua) en els darrers temps. Jo sempre dic el mateix: com pot sentir-se amenaçada una llengua que domina els quioscs i les televisions, que domina els patis de les escoles, que domina les converses de carrer, etc?
Tan greu és que el lloc on vius tinga una llengua pròpia, i l'administració vulga potenciar el seu coneixement fent-la llengua vehicular de l'ensenyament? No pots arribar a un lloc on ningú t'ha demanat que hi vages i intentar canviar les regles del joc! Tan greu és que hi haja una llei que vulga que els negocis tinguen retolació TAMBÉ en català (i no pas únicament, com els mentiders i manipuladors volen fer creure)? La mateixa constitució espanyola ho diu, que s'ha de preservar les altres llengües de l'estat... però, és clar, depén de per a què, la constitució és sagrada i no se'n mou ni una coma, i depén de per a què, la constitució s'hauria de canviar. El de sempre.
El tema és preocupant, i molt. La persecució dels drets de les persones com a poble, dels fets distintius que uneixen a un col·lectiu, és preocupant en un estat democràtic. Proclamen les llibertats individuals manipulant l'estat d'opinió del col·lectiu... quins immorals!!! Pensar que a només una setmana per a l'aniversari del glorioso alçamiento, setanta-dos anys després, han canviat les formes però no el rerefons de tot plegat em fa venir mal de panxa.
A Vilaweb, avui dijous, en Vicent Partal publica, sobre aquest tema, el seu article Quan Espanya comença a semblar Sèrbia.
En fi, amics i amigues, la cosa pinta malament, la cobertura mediàtica hispànica és abusiva i abrumadora, així que ja podem tapar-nos el cap amb les mans i protegir-nos la nuca perquè, no sé d'on ni quan, ens començaran a caure bescollades per tots els costats i fins i tot les queixes pel mal que ens faran les haurem de fer en espanyol...
Els drets de les persones, de manera individual, no s'han de preservar, és més, se'ls ha d'atacar, quan aquestes persones ja parteixen d'una posició desafavorida i els seus actes "ataquen" la integritat d'un col·lectiu.
Els drets de les persones, de manera individual, s'han de preservar per damunt de tot en el moment en què aquestes persones veuen perillar l'statu quo que, en un aspecte o altre, gaudeixen, encara que això vaja en contra d'un col·lectiu. Dic "veuen perillar", perquè és això, ho veuen, ho creuen, s'ho inventen, manipulen, però no s'ajusta a la realitat.
En aquest darrer cas, trobaríem, entre altres fets, el Manifiesto por la lengua común. Anem a vore, resulta que una colla d'intel·lectuals il·luminats (avui en dia, a qualsevol que no treballa collint maduixes, amb tots els respectes per als collidors de maduixes, se'l denomina intel·lectual. Estic esmaperdut de com proliferen els intel·lectuals per les espanyes i les espanyes continuen navegant pel passat, sense avançar en res. A tall d'exemple: Pilar Bardem és una "titiritera pancartista", i Boadella un intel·lectual) continuen entestats en que a la sacrosanta llengua hispànica se la persegueix, se la trepitja, se la desprestigia i se la humilia. Després de llegir el manifest, no tinc altra expressió que la ja mítica: LA MARE QUE EM VA PARIR!, HO HAVEU VIST?
Si no l'heu llegit encara, a dalt teniu l'enllaç per deleitar-vos en l'atac més ignominiós que ha patit la llengua catalana (totes les de l'estat, però jo parle per la meua) en els darrers temps. Jo sempre dic el mateix: com pot sentir-se amenaçada una llengua que domina els quioscs i les televisions, que domina els patis de les escoles, que domina les converses de carrer, etc?
Tan greu és que el lloc on vius tinga una llengua pròpia, i l'administració vulga potenciar el seu coneixement fent-la llengua vehicular de l'ensenyament? No pots arribar a un lloc on ningú t'ha demanat que hi vages i intentar canviar les regles del joc! Tan greu és que hi haja una llei que vulga que els negocis tinguen retolació TAMBÉ en català (i no pas únicament, com els mentiders i manipuladors volen fer creure)? La mateixa constitució espanyola ho diu, que s'ha de preservar les altres llengües de l'estat... però, és clar, depén de per a què, la constitució és sagrada i no se'n mou ni una coma, i depén de per a què, la constitució s'hauria de canviar. El de sempre.
El tema és preocupant, i molt. La persecució dels drets de les persones com a poble, dels fets distintius que uneixen a un col·lectiu, és preocupant en un estat democràtic. Proclamen les llibertats individuals manipulant l'estat d'opinió del col·lectiu... quins immorals!!! Pensar que a només una setmana per a l'aniversari del glorioso alçamiento, setanta-dos anys després, han canviat les formes però no el rerefons de tot plegat em fa venir mal de panxa.
A Vilaweb, avui dijous, en Vicent Partal publica, sobre aquest tema, el seu article Quan Espanya comença a semblar Sèrbia.
En fi, amics i amigues, la cosa pinta malament, la cobertura mediàtica hispànica és abusiva i abrumadora, així que ja podem tapar-nos el cap amb les mans i protegir-nos la nuca perquè, no sé d'on ni quan, ens començaran a caure bescollades per tots els costats i fins i tot les queixes pel mal que ens faran les haurem de fer en espanyol...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
