dimecres, 28 d’octubre de 2009

Lladres que entreu per Almansa...encara?

Trobar les paraules exactes és complicat. Definir el que està passant a alguns pobles i ciutats de Catalunya no és fàcil. Cada cop més, quan escolte als polítics repetint una i altra vegada que s'ha de recuperar la confiança de la ciutadania em sona més a xinès, em sona més a nit electoral en què tothom aposta per fomentar la il·lusió i la participació ciutadana.

Cada cop tinc més clar que els conceptes "estar en política" i "en benefici propi" són complement directe i circumstancial d'una mateixa oració. Sempre. O gairebé (espere). No vaig viure el franquisme ni la transició, però si ho hagués fet ara mateix se'm cauria la cara de vergonya de vore la quantitat de fills de puta que hem ajudat a engreixar. Com als porcs o als titos per Nadal.

Després de les detencions d'ahir dimarts, no podia ser d'altra manera, els Tortells Poltrona de cada partit van començar a representar el sainet de torn, com si estiguerem a l'últim dia de festes d'agost. Els detinguts són dels meus però els han detingut per culpa dels altres. Sí senyor, quin rigor, quina eficiència, quina caspa haurà suat per arribar a dir això.

Després del sainet polític de retrets i "tumesos" al que ja ens tenen tristament acostumats, encara quedava vore les opinions d'alguns columnistes de renom al país. Menció a part mereix en Salvador Sostres, que, justificant robatoris perquè han estat fets per "patriotes" (sic), demostra una baixesa i una manca de coherència considerable, sobretot venint d'algú que es passa els dies escrivint que se sent robat i expoliat per Espanya. Algun dia en farem anàlisi profunda d'aquest senyor, Déu present.
Amb la mirada posada en el futur immediat, el català independentista de pro que vol estar a la última no para de fer-se autofelacions des de fa mesos pensant en el dia en què Reagrupament entre en l'escena política. Reagrupament és la solució per a tot, sembla. Portaran la independència, seran decents i no robaran, ens treuran de la crisi, acabaran amb la violència domèstica, ...ergo, Carretero és Déu Nostru Senyor. Ningú se n'adona o no se'n vol adonar que si Carretero va marxar d'Esquerra devia ser, bàsicament, perquè ja no quedaven mugrons per munyir.

Els lladres ja no entren per Almansa, viuen al replà de l'escala.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Darrer diumenge d'octubre

Ens la volen acorralar al reducte folklòric. Deia Joan Fuster.
Fa ja molts anys que ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d'ells. Canta Raimon.
Els xavos que hi havia per l’allumenament, se’ls ha gastat l’alcalde en dones i demés. Canta Al Tall.

Són frases dites/escrites en altres èpoques i altres contextos, però continuen sent d'una vigència que espanta. Caure en el desànim és d'allò més fàcil. Abaixar els braços és d'allò més simple i còmode.

Ens han robat la història. Ens han folkloritzat el 9 d'octubre. Ens van robar la consciència fa anys i encara no l'hem recuperada. Ens estan desfent el territori. Ens estan asfaltant les marjals, perforant tarongerars i edificant parcs naturals. Ens estan estafant des de la cadira estant, se'ns estan descollonant a la cara i no fem res per canviar-ho. Tenim el que ens mereixem, diem.

Les coses no han canviat, potser no canviaran, però hi ha referents que no hauríem de perdre de vista. Això no hem de permetre que ens ho facen oblidar...El camí ja és ben sabut.