dijous, 11 d’octubre de 2007

Garcia Grau: Al fons de vies desertes

L'any 2001 va ser el Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra el que li va arribar al poeta de Benicarló gràcies a Al fons de vies desertes. En aquest poemari es troben versos que, personalment i modesta, trobe força interessants. Un contingut intens, vitalista i realista observable en:

"[...]
I a poc a poc se m'esbrossa el sortilegi i l'ofici
d'aclaparar aquests assumptes i dir
les quatre coses que vull deixar escrites
abans que tot em siga pres."
(In live)

"[...] allí on la solitud et converteix en un ésser humà enmig de la còlera dels Cèsars, allí és on l'umbracle del cor troba les respostes necessàries per mantindre's dempeus davant la ignomínia."
(Hac luce -epístola a Ovidi, exiliat, encara, a Pontià-)

O altres continguts reivindicatius alhora que, també, vitalistes, en altres poemes dels quals tot seguit en transcric un.



SENSE LA TERRA PROMESA


Aquesta terra t’ha donat la sang, i l’estimes.
Aquest poble t’ha lliurat l’alfabet, i el respires.
Aquesta terra t’ha atorgat el sofriment, i els combats.
Aquesta terra t’ha donat la vida, i la dignifiques.
Aquest poble t’ha oferit la història, i l’aprofundeixes.
Aquesta terra t’ha donat els amics, i els vals.
Aquell país et negà el pa i els mots i, encara així, t’alçares i combateres.
Aquesta pàtria t’ha entregat les ombres i els exilis, i els il·lumines.
Aquests tossals t’han engendrat la consciència i el nom, i els escoltes.
Aquest país t’ha ocultat el passat i el present, i els camines.
Aquesta terra t’ha vist créixer sense llibertat, i sols Déu sap com l’estimes.
Aquell país et prohibí la dignitat i els gorgs de la paraula i, malgrat tot, no callares.
Aquest poble t’ha atorgat la vida, els silencis i la sal.
I aquesta ha estat la teua autoritat: missatge de segles,
obsessió de realitats,
veu, memoria, món, eco, consciència, poble, terra, paraules
i unes mans amb què has parlat i has escrit i has treballat i has viscut.