divendres, 15 de maig de 2009

A punt de petar

Fart com estic de les persones que no veuen més enllà del seu melic. Fart com estic dels curts de gambals que estan al món perquè ha d'haver de tot. Fart com estic dels bloggers que tenen la puta veritat al teclat del seu ordinador. Fart com estic dels classistes de merda que sempre prioritzaran l'aparença i la procedència per davant dels valors imperants de cada persona.

Fart de mil exigències i poca disposició a la col·laboració. Fart de tanta caspa primitiva que no deixa evolucionar la societat. Fart de gent que es menja el món pensant-se que és un ou. Fart d'aquesta societat de tronats.

Més fart encara de la gent que diu i escriu tonteries profundes cada cop que obre la boca. I més fart encara de la caverna messetària, nacionalista hispànica, de l'1 y no 51. Gent a la que algú hauria d'haver descopronat igual que a un pollastre.

Tan fart que acabaré petant un dia d'estos si no trobe res, cap indici, que em permeta creure que tot este avocador que ens envolta algun dia desapareixerà.

Au, a passar-ho bé!

3 comentaris:

BEN ha dit...

Xa hermano!descopronar igual que un pollastre? jejejeje...
Te veig estressat...fes-te un quinto...sooociooo!

Anònim ha dit...

A veure com et puc treure d'aquesta pàjara que tens...

Mira als ulls d'aquells que es miren el malic, intenta allargar una passa al curt de gambals, imaginat als classites despullat, perden molt.
Atura als exigents i donat als col·laboradors, utilitza xampu anticaspa diariament, tingues sempre a ma un xusco de pa per sucar-hi si queda alguna cosa de l'ou, tronats? fes-te diable aquí si que tronaràs de valent.
Mmmm seré jo una d'elles..., els del pais del costat ni pensar-hi en ells ja tenim feina nosaltres aquí amb els nostres "nacionalistes de pega", aquí si que estic d'acord, maltractadors, violadors, assessins apa a possar ous.
I sí, això desapareixerà, pero no ho farà sense que alguns hagin fet alguna cosa per millorar-ho

Sara

teresa ros ha dit...

Pepe Manu, segur que tot el que et fa estar fart desapereixerà. El temps posa a tot i a tothom al seu lloc. El que passa és que per això cal constància de la gent que n'estem farts de tot això i paciència, molta paciència (i és cert que d'aquesta qualitat no anem massa sobrats). No deixis d'escriure del que et fa estar fart però també escriu del que et fa estar feliç. Aquesta combinació agredolça és l'essència de la vida i el nostre equilibri més preuat.