divendres, 8 d’octubre del 2010

Amargats

Quan veus la mala llet regnant només eixir de casa te n’adones que no pots tenir major sort que la del refugi de casa. A casa ho tens tot. A casa tens amor, tendresa, companyia i amistat. I quan estàs sol tens dues opcions: bé et relaxes, bé busques trobar-te amb algun amic per departir i passar una bona estona, sense mala llet. Totes aquestes representacions de l’amor necessari per respirar i continuar sentint-te part d’alguna cosa que no siga el filldeputisme apostuflant que hui en dia impera.

L’amor que et fa un petó, l’amor que t’abraça, el que gateja, el que està a l’altre costat del telèfon. El de la conversa, el de la confiança. El guaridor. Bones dosis d’amor a les nostres vides és el que ens cal. Ja està bé de vertebrar els nostres dies en base a allò que diuen o fan la resta dels humans (i humanes).

Com canta Sabina, tenim más de cien palabras, más de cien motivos para no cortarse de un tajo las venas, más de cien pupilas donde vernos vivos.
Aneu a fer la mà! Amargats!

1 comentari:

BEN ha dit...

Ahi socio! T'ha eixit un post hippie, d'estos de la rasta i el gosset...jejeje