Probablement el propi Rubianes hagués definit així la pèrdua d'alguna persona. He rigut amb ell al Capitol. He rigut amb ell a "Makinavaja. La serie". He rigut amb ell a l'esquizofrènica entrevista de les nou hores (de la que avui, precisament, fa 10 anys). He rigut amb ell a cada entrevista que li han fet. Un mestre del monòleg, un home divertit, autèntic, dels que no hi ha.Avui tothom el recorda, molta gent li plora, i algun que altre (massa, encara, per desgràcia) es deixa anar pels foros d'internet sense contenir la seua diarrea verbal de joies casposes i plenes de rancúnia, total, perquè va ser ell, un gallec, l'únic que ha dit en públic i sense fer botilles el que molts pensem. Dir les coses pel seu nom comporta enemics, potser per això els nostres mandataris són autèntics genis de la tergiversació verbal.
Rubianes, ¡Qué grande eres cojones!
5 comentaris:
Gran home! Gran pèrdua! Caldrà fer-nos uns tersios per recordar-lo.
Fem-nos-els, doncs, germà! Quan? Demà?
Demà (vull dir dijous) a la tarda és una gran oportunitat per beure i recordar el gran makinavaja!
Ho hagués sigut o estat en el cas que aquesta teua resposta s'hagués produït amb anterioritat, ja que tinc l'agenda a la vesprada més plena que la d'un "menistre".
Bueno Popi, ja parlem.
Agur.
Xaaa...Popi!
Si eres dessalat. El beure ens espera Ermeregildo!
Publica un comentari a l'entrada