dimecres, 11 de febrer del 2009

Cap de setmana d'amistat i germanor


Quan després d'anys de distància geogràfica i de fer-se complicat rememorar les mítiques quedaes de la quadrilla, el passat cap de setmana vam poder gaudir d'allò que només et dóna l'amistat i la companyia d'aquells amb els que has viscut grans moments i d'altres no tant grans, però que sempre han estat al teu costat i tu al seu.

L'amo de la caseta en este cas va ser el viejo Ben, que també narra les sensacions viscudes al seu bloc. Després de les mítiques quedaes en les més cotxambroses condicions higienicosanitàries, esta vegada semblava que estàvem d'hotel.

El cap de setmana ens ha deixat moments inesborrables, molts moments de rissa incontrolada (gràcies Peluts, sou els més grans!), hores de xamelo sense parar, molt menjar i molt beure, bon beure (en temps de crisi els packs de quintos a 1 € són un bé diví). Hem tingut també la dosi adequada de conversa seriosa i mítings polítics amb la companyia de Calderé, Matietes "juez de línia" i Higiene.

En fi, són aquells moments que voldries repetir més sovint i que, espere, no tornarem a esperar sis anys per repetir-los.

"A La Vall he arribat, vaig a fer compres, a la Ximberlina iré a comprar carn. Si qu'està açò ambotellat, òstia que cola. N'hi ha un en una taulaaaaaa, donant pas, quina veu de ..."

Gràcies amics!

4 comentaris:

BEN ha dit...

oiiiiiii.......el Sarasa!

Anònim ha dit...

Tioooooooo, Sarasa perque es pose tendre el xiquet???????????

Vine vine que jo t'entenc

La cap dels Pegamoides

El tio Mel ha dit...

jajajaja aí aí Alaska dóna-li canya a este mitjacanya!

Salut i gràcies pels comentaris que de tant en tant vas deixant, fa gràcia llegir-los.

Anònim ha dit...

Ieeeeeeeeeeeeeeeep padríiii!!!
M'ha costat arribar a la conclusió de que no cal tenir compte de Gmail per poder deixar-te comentaris!!

Collons què bé s'ho monten alguns... quedà a la caseta de la muntanya, amb paella inclosa... jeje

Doncs sí, els amics han estat, estan i sempre estaran... així que segur que encara et queden moltes quedaes com aquesta. Això sí, sense abusar... que després puja el colesterol, la tensió... i no sabem perquè jajajaja ;)

Vinga, un besot!