Els valencians ens ho mereixem, això?

Davant l'execució de l'ordre judicial de tancament dels repetidors que arriben el senyal de TV3 arreu del País Valencià, de bon grat executada pel govern de la Generalitat Valenciana de Francisco Camps, com quasi sempre, només ens queda la resignació per uns fets que, no per esperats, deixen de ser dolorosos i indignants. Uns fets que suposen un atac frontal contra la llibertat d'expressió i els més bàsics fonaments de la convivència democràtica. Uns fets que deixen ben clar que la llengua i la cultura pròpies són trepitjades cada dia, fins que aconseguiran fer realitat, lamentablement, les paraules de Joan Fuster quan deia que ens la volen acorralar al reducte folklòric... serà cert que els valencians tenim el que ens mereixem?

Personalment, crec que sí. Com sinó s'entén que Camps haja tret a les darreres eleccions la majoria més gran? Possiblement pel fet que el poble valencià s'ha enlluernat amb els grans projectes faraònics, Zaplanoides, mentre porten els propis fills a barracons escolars, des de P-3 fins a 6è, sense que ningú no faça res per corregir-ho (només per citar una de les ignomínies que, diàriament, s'aboquen sense control damunt la gent d'arreu de les comrques valencianes).

Quan faig vista enrere gairebé vint anys, i recorde quan ens deien "Tindrem una televisió en valencià!", només se m'acut una paraula que definisca les persones que van fer possible Canal 9 tal i com la van fer possible: hipòcrites. Una vegada més, una oportunitat perduda per fer entrar la llengua i la cultura pròpies amb total normalitat a les llars valencianes. Quan pensàvem que tindríem una programació estable i complerta en valencià, des dels noticiaris fins a les pel·lícules, passant pels dibuixos animats, els espais d'anuncis o els programes de debat (ací em veig obligat a fer un parèntesi. Segons sembla, al llibre d'estil de Canal 9, el concepte Programa de debat dóna lloc a engendres com el patètic Parle vosté, calle vosté, o l'esquizofrènic i vergonyós Tòmbola), va i resulta que tenim les notícies i els dibuixos animats...i gràcies. Tot plegat, gràcies a senyors tan notables com aquest Camps, aquell Zaplana, o l'amic Joan... ai Lerma! Sobretot a tu, Joan, gràcies per haver llançat per la finestra del teu despatx l'ocasió d'or de crear un mitjà de comunicació de masses amb cara i ulls.

Arribat el moment en què Canal 9 ja funcionava, els que teníem TV3 com una televisió seriosa, la continuàvem tenint. Molta gent, amb diversitat ideològica i de totes les generacions, hem passat moltes hores acompanyats per un mitjà seriós i amb programes atractius.

I tot gràcies a Acció Cultural del País Valencià, que, a sobre, ha de carregar amb la multa de 300.000 € que li ha estat imposada per haver instal·lat els repetidors "il·legals".

Tot plegat, en un intent menyspreable per seguir amb la maleïda i històrica tradició dels "valencians de bé" de tenir únicament angle de mira cap al centre...mentres, seguirem escoltant Raimon, llegint Ausiàs March i estimant una terra que és la nostra, única, inimitable, la millor terreta del món...tot i les agressions passades, presents i futures, segur.

"Llibertat", de Miquel Duran

Després de dies sense actualitzar el blog, una nova aportació de l'amic Carles ens enriqueix i ens permet gaudir d'una estona de lectura pausada i relaxada.

Un poema que porta per títol "Llibertat", d'en Miquel Duran inclòs a l'Obra poètica, publicada per l'editorial Alfons el Magnànim l'any 1989. Poema musicat per Feliu Ventura.


LLIBERTAT


Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
de terrat, on l’àvida pupil·la
junta el blau i la plana,
la muntanya i la mar
i el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!

A les ales batents de l’ocell engabiat,
frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
de rutes blaves i daurades.
Llibertat!

Al cor en doble ergàstula del presoner,
desig d’amor de dona, de sol rodó,
de calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!

En el tràgic lament de la gent sense pa
i el puny enlaire del proletari,
sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!

En les idees, martells del pensament,
deler de germinar com la sement fecunda
i d’expandir-se com el vent.
Llibertat!

En els grans ideals lliberadors
i els moviments de redempció dels pobles,
voluntat d’existir i ambició de crear,
vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!

I el cor de l’home, esclau,
esclau i generós i bategant
per a impulsar la llibertat dels altres,
per a bastir la llibertat dels pobles,
per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!