Molt sovint parlem del “retorn” de modes passades. Passa a la música, passa a la moda, passa en aspectes estètics en general. I no entraré a valorar si això és bo o roïn, o si és degut a que allò passat que desperta nostàlgia necessita ser recordat per saber què hem de fer o deixar de fer, o si és degut a una desesperant comoditat barrejada amb una lamentable manca d'idees de les “ments pensants” que mouen els fils d'allò que ens ha d'agradar. Sincerament, m'és ben igual.El que ja no m'és tan igual és que modes passades, i que crèiem oblidades, ens facen tornar a veure com quelcom actual allò que cantava Raimon allà per l’any 1.967 i que deia: “De vegades la pau tanca les boques i lliga les mans, només et deixa les cames per fugir”.
I això sembla voler tota l'ofensiva mediàtica generada al voltant de les consultes populars que s'estan organitzant a diversos pobles de Catalunya, feliços com serien de veure una desfilada de tancs per la Diagonal.
