
Vam fer una graellada de peix i marisc, de la qual encara m'estic recuperant, i, tot seguit, vam encaminar-nos cap a casa novament amb la panxa plena i el desig de passeig al sol acomplert.
Per la vesprada el cos em va recordar que allò del matí/migdia havia estat un miratge i que encara som a l'hivern. Un refredat de por. Però havia valgut la pena. Sempre val la pena menjar bé, en un indret així i amb la millor de les companyies.
1 comentari:
Company i no per això amic!!
tinc un blog de publicació aprox anual. Si vols enllaçar-te es argantek.blogspot.com
Salut i força
Pico
Publica un comentari a l'entrada