dijous, 23 d’octubre del 2008

I seguim ampliant el bloc...


Davant l'alarmant manca d'inspiració narrativa, no sé si deguda a una conjunció astral adversa o al discurs d'Aznar a la tribuna eixa que ell mateix s'ha muntat per a ell mateix (estic parlant de FAES...per cert, que voldrà dir eixa F? ...eixista? ...emer?...ulano? ), he decidit jo per a mi mateix, com el melenes abans referit, d'ampliar els continguts del bloc afegint un nou espai per llocs web que a mi em resulten interessants per un motiu o altre.


De moment, i en un cop sobtat d'enyorança de la millor terreta del món, he posat diaris digitals de la Plana Baixa, així com d'altres que m'agrada llegir habitualment...i alguna referència a aquells llunyans temps de despreocupacions, paelles a dojo, amistat i germanor, i forces per aguantar nou dies de festes nonstop.


I així, mentre escolte Wind of change d'Scorpions i s'asseca la roba que hi ha estesa, acabe este post que no sé si era necessari escriure, tot esperant, pacientment, bé l'adveniment astral favorable, bé que el llepaculs de Bush tanque la boca d'una vegada.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

09/07/2009 Tots a Montjuïc!!!


El 9 de juliol (dijous) serà un dia gran per als aficionats al ciclisme. El Tour de França arribarà a Barcelona, fet que no passava des del 1965, a la sisena etapa que unirà Girona i Barcelona després de recórrer 175 km. L'endemà, la setena etapa portarà els "esforçados de la ruta" de Barcelona a Andorra.


Tot i que l'etapa arriba al primer terç de Tour, i no es pot dir que haja de ser decisiva, ni molt menys, entre altres coses per la seua condició d'etapa "plana", sí que és veritat que amb les forces gairebé al màxim, les rampes de Montjuïc poden oferir un bon espectacle al personal que s'hi congregue per vore de prop als Contador, Sastre, Evans, Schleck, Valverde, Freire, ...i qui sap si també a Lance Armstrong, després del seu farol sense cartes guanyadores.


En fi, espere poder estar a la muntanya màgica i gaudir de l'espectacle.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Això quedarà...mel!!!

Este cap de setmana tenim a casa a Pepe (mon pare) i Dorín (el tio barba) (els Manolo i Benito de Fondeguilla) posant el nou terra al pati de casa. Segons ells, i jo també ho crec, això quedarà...mel!...com diria el tio Mel.

Esta foto queda com a testimoni d'un cap de setmana d'emprenyar als veïns, feina, bons sopars, bons esmorzars, i, sobretot, molt bona companyia.

I mentre escric estes línies, vaig sentint l'aroma de la carn al forn que ens ajudarà a apaivagar un matí de dissabte tan dur...bufff, tinc la gola seca, vaig a per tres pots...

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Fets consumats

Ha acabat passant allò que ja se sabia, i els 88 treballadors de l'empresa Curtidos Nules, propietat de l'immoral Franco Segarra, estan a l'atur.

En este país de pandereta, xato de vi i consciències adormides, qui és especulador, explotador, immoral, ignominiós i caradura, continua tenint les mans lliures per fer i desfer, mentre el Gobierno s'entesta en dotar de liquiditat als que, en última instància, fan i desfan.

http://larodaliadigital.com/public/index.php?noticia=569&poble=6

http://www.laplanaaldia.com/redesign/noticia_ampliada.php?ID_ARTICLE=9886ARTICLE=9886


Des d'ací molts ànims per a les persones que pateixen la caradura de Franco (collons, matxot, quin nom...) i moltes forces per mirar al futur.
























dijous, 2 d’octubre del 2008

Una música per a cada instant

Ahir per la vesprada, passant l'estona a internet, vaig acabar al myspace de la Lupe Villar, guitarrista de Sangtraït (ja quasi fa set anys i seguim trobant a faltar la nostra ració de canya per un tubo), que va treure un nou disc cap al mes de març. En la gravació del disc va comptar amb la col·laboració d'amics i coneguts...entre ells el monstre de la foto, el gran Papa Juls. I esta foto, com altres que apareixen al web de la Lupe Villar, em va transportar a la nit del 20 de desembre de 2001. Que gran, Ben, que gran, germà!!! (encara hui em pregunte qui collons era aquell que va cremar Terra de vents amb nocturnitat i traïdoria jajaja).


Aquest fet em va motivar per obrir una nova, diguem-li secció, al blog (tampoc no és que haja descobert el secret de la botifarra de ceba, però bé, m'ha vingut de gust). És ben cert que cada estat d'ànim, cada vivència, cada moment, té una música, un ritme i volum que el defineixen. I és per això que este xicotet recull pretén ser un reflex de les cintes de cassette, discos i compact discs que m'han fet volar, emocionar-me o posar unes banyes a ritme d'Inqui-missió o La furtadora d'ànimes.
" La sang dels inocents, omple la seva copa d'or, assegut al tron dels manaments, mentre el món s'omple d'horrors, els cants no surten ja dels pits, la terra s'obre sota els peus".