No sé si se m'acut, ara mateix, millor manera de passar una vesprada inusual que escoltant jotes, havaneres i massurques. El Botifarra sempre aconsegueix fer-me passar els mals tràngols i vore les coses des d'una perspectiva més, diguem-ne, que-tot-em-rellisca.El sentit comú hauria de ser declarat urgentment Patrimoni de la Humanitat, donada la seua imminent desaparició. Jo he vist un bunyol fer llenya i a una pedra fer torrat, una falç i una corbella i un guitarró segar blat.
Senyora ama! Els quintos! La voluntat pa la paella! Gran, molt gran el Botifarra.
Acompanya'm, Botifarra, acompanya'm, a vore si entre jota i romanç, entre imbècil i imbècil, el trobe, el veig insinuar-se, ni que siga de lluny, al sentit, el comú, i acabe per no perdre l'esperança en el fet que els segles d'història hagen servit per quelcom més que per crear rucs sense mesura.
