dimecres, 20 de maig del 2009

El Tio Paco

Don Francisco Enrique Camps Ortiz, president de la Generalitat Valenciana, nascut a València, és molt bona gent. És un senyor implicat amb les minories, preocupat per l'educació i la sanitat pública, i sempre al costat dels milers de valencians i valencianes que tenen problemes.

Per desgràcia, Don Francisco té un problema, i és que no es pot relacionar amb les altes esferes, tot i ser el president. Hi ha un jutge que li la té jurada, que s'ha quedat amb la seua cara i que sap on viu. Don Francisco encara es pregunta com una persona bondadosa i piadosa de la voluntat del Senyor, com és ell, pot estar al punt de mira d'un jutge, i als seus amics els diu "este xutxe me té mania botouadéu!" amb eixe valencià de l'Horta que tant estima i tan present té.

Al jutge se li ha posat al cap que Don Francisco té alguna cosa a vore amb el cas Gürtel. Diu que té un armari que ni Armani, i que tots els vestits que hi té no li han costat ni un duro.

Ai, Don Francisco, vosté sempre tan elegant. Vostè sempre fent patxoca. Quin vestit més bonic portava vosté en la reunió amb la comunitat gitana de València, com se li cau la baba parlant d'aquesta comunitat que l'idolatra, que el té com un protector, que sap que el té al seu costat, que l'acomiada al crit de "Tio Paco, president!".

Ai, Don Francisco, hauria vosté d'explicar a eixes persones, a la resta de valencians i valencianes, i a la claca del seu partit polític, què ha passat de veritat en el cas pel qual vosté està implicat. No tinga por, Don. No passa res, pense vosté que l'han enganxat per una bobada, i sort en té que no ho hagen fet per quelcom més greu. Hi ha quelcom més greu?

Camps, fes-nos un favor: fot el Camp! La mascletà la pots vore igual des del carrer, a la plaça de l'Ajuntament, darrere de la tanca, barrejat entre els milers de persones. Fot el camp, Camps!

divendres, 15 de maig del 2009

A punt de petar

Fart com estic de les persones que no veuen més enllà del seu melic. Fart com estic dels curts de gambals que estan al món perquè ha d'haver de tot. Fart com estic dels bloggers que tenen la puta veritat al teclat del seu ordinador. Fart com estic dels classistes de merda que sempre prioritzaran l'aparença i la procedència per davant dels valors imperants de cada persona.

Fart de mil exigències i poca disposició a la col·laboració. Fart de tanta caspa primitiva que no deixa evolucionar la societat. Fart de gent que es menja el món pensant-se que és un ou. Fart d'aquesta societat de tronats.

Més fart encara de la gent que diu i escriu tonteries profundes cada cop que obre la boca. I més fart encara de la caverna messetària, nacionalista hispànica, de l'1 y no 51. Gent a la que algú hauria d'haver descopronat igual que a un pollastre.

Tan fart que acabaré petant un dia d'estos si no trobe res, cap indici, que em permeta creure que tot este avocador que ens envolta algun dia desapareixerà.

Au, a passar-ho bé!