Les tanques de les obres se'ns quedaran buides

Per si no hi havia prou amb totes les notícies de caire econòmic que des de fa un any es van succeïnt sense parar, ara resulta que nosaltres, i quan dic nosaltres vull dir la generació que estem en els 30 i els que vindran darrere, no podrem tenir una jubilació en les condicions econòmiques que fins ara s'estan "gaudint".

No és res nou. Quants cops hem sentit dir que "la jubilació? nosaltres no ens podrem jubilar!"? Doncs bé, hui al diari Avui ens han publicat aquesta notícia segons la qual els que ara rondem la trentena (+-2), ens haurem de jubilar amb una pensió màxima del 50% del nostre sou en aquell moment.

Vist com se'ns van donant, en petites dosis però constants, les notícies dolentes al poble submís i borreguil com ens hem encarregat de ser, sobretot les relatives a l'economia, encara tindrem raó quan diem allò de "nosaltres no ens podrem jubilar!".

Uiiiii, quin final més lleig tindrem...

¡Qué gran putada, coño...con tanto hijo de puta suelto!

Probablement el propi Rubianes hagués definit així la pèrdua d'alguna persona. He rigut amb ell al Capitol. He rigut amb ell a "Makinavaja. La serie". He rigut amb ell a l'esquizofrènica entrevista de les nou hores (de la que avui, precisament, fa 10 anys). He rigut amb ell a cada entrevista que li han fet. Un mestre del monòleg, un home divertit, autèntic, dels que no hi ha.

Avui tothom el recorda, molta gent li plora, i algun que altre (massa, encara, per desgràcia) es deixa anar pels foros d'internet sense contenir la seua diarrea verbal de joies casposes i plenes de rancúnia, total, perquè va ser ell, un gallec, l'únic que ha dit en públic i sense fer botilles el que molts pensem. Dir les coses pel seu nom comporta enemics, potser per això els nostres mandataris són autèntics genis de la tergiversació verbal.

Rubianes, ¡Qué grande eres cojones!