Després de dies sense actualitzar el blog, una nova aportació de l'amic Carles ens enriqueix i ens permet gaudir d'una estona de lectura pausada i relaxada.
Un poema que porta per títol "Llibertat", d'en Miquel Duran inclòs a l'Obra poètica, publicada per l'editorial Alfons el Magnànim l'any 1989. Poema musicat per Feliu Ventura.
LLIBERTAT
Als ulls interrogants de l’infant de ciutat,
anhel d’ample carrer, d’asfalt, de jardí urbà;
de terrat, on l’àvida pupil·la
junta el blau i la plana,
la muntanya i la mar
i el pensament, el que l’esguard no abasta.
Llibertat!
A les ales batents de l’ocell engabiat,
frisança de nous horitzons, d’espais infinits,
de rutes blaves i daurades.
Llibertat!
Al cor en doble ergàstula del presoner,
desig d’amor de dona, de sol rodó,
de calcigar les vies de la rodona terra.
Llibertat!
En el tràgic lament de la gent sense pa
i el puny enlaire del proletari,
sospirs adolorits, clams de justícia.
Llibertat!
En les idees, martells del pensament,
deler de germinar com la sement fecunda
i d’expandir-se com el vent.
Llibertat!
En els grans ideals lliberadors
i els moviments de redempció dels pobles,
voluntat d’existir i ambició de crear,
vigor d’arrel profunda i goig d’univers.
Llibertat!
I el cor de l’home, esclau,
esclau i generós i bategant
per a impulsar la llibertat dels altres,
per a bastir la llibertat dels pobles,
per a exaltar la pròpìa llibertat.
Llibertat, llibertat, llibertat,
Llibertat, llibertat, llibertat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada